Historia de por

        Un ensurt a mitjanit

Hi havia  una vegada un grup d’amics de 12 anys que els hi agradava molt anar d’excursió. Eren el Joan l’ Anna, l’Aleix i l’Aina

Un dia van decidir anar a l’ermita de Sant Joan, estava en una muntanya al costat de Montblanc. Volien passar tot el dia allí, dormirien a l’ermita i l’endemà marxarien al matí.

Quan van arribar van esmorzar i a l’acabar d’esmorzar van jugar per allí fins que es va fer l’hora de dinar. Van dinar a dintre l’ermita, en una mena de menjador que hi havia.

Després de dinar van anar a veure la cova de Nialó. I també van anar a veure els voltants de l’ermita i van anar a mirar el mirador una bona estona. Començava a pondre’s el sol i van decidir anar a l’ermita a sopar. Van encendre un munt d’espelmes per veure-hi. Van treure els entrepans que tenien a la motxilla i van sopar. Desprès de sopar, el Joan va dir: -Expliquem histories de por!!  -Començo jo!. –Va dir l’Aina emocionada

Desprès d’explicar les històries de por, van anar a preparar les coses per anar a dormir: Els matalassos, els sacs de dormir… i es van ficar el pijama. Després es van ficar a dormir però encara pensaven en les històries que havien explicat

Quan ja es començaven a dormir, van sentir un soroll molt gros, com si hagués caigut alguna cosa a la cuina.

Una mica espantats van baixar amb les espelmes, a veure que havia passat, i baixant per les escales, amb el corrent d’aire se’ls hi van apagar les espelmes, i sort que portaven les llanternes . De sobte  per sota seu, al pis on hi havia la cuina van veure passar una ombra i van córrer amunt, cames ajudeu-me. Van tornar a baixar, però desprès van mirar per aquí i per allà i a la capella van veure les espelmes enceses i ells les havien apagat, i, damunt de l’Altar estava tot molt ben posat, com si algú ho hagués arreglat. Ara si que tenien por de veritat. -Qui ho posat tan bé? – Va murmurar l’Anna.- Per què ho ha fet- Va dir el Joan  QUI???

Van mirar per tot arreu i no trobaven ningú, fins que van sortir a fora escales avall i allí, sota l’ermita hi havia una mena de cova, que feien servir com a magatzem, i hi van veure una mica de claror. -Hi truquem? -Van dir l’Aleix i el Joan alhora.

Van trucar i al trucar la porta es va obrir, allí dintre hi havia un mossèn que al poble de Montblanc el donaven com a desaparegut.  Que fa vostè aquí dalt?

Estic aquí perquè la gent de Montblanc no em venien a visitar i no anaven a  missa. I també vaig pujar aquí d’alt  per cuidar l’ermita també vigilar-la, meditar i resar dins la Capella. Els nens van pensar i van dir: Sap que podríem fer?

Que vostè vingués cap a Montblanc amb nosaltres i nosaltres cada dia et vindríem a visitar, i també vindríem a missa.  Està d’acord?  -Si però amb una condició: Que cada cap de setmana pugeu aquí d’alt a cuidar de l’ermita i cada diumenge, si podeu vingueu  a missa.

D’acord!!! – van dir tots alhora.

I des de aquell dia, van ser mes nens i nenes que cuidaven l’ermita, anaven a missa i visitaven el mossèn. 

                                   I tot això és tan veritat que potser no ha passat