Tardor

Com una alba amb cant de gall,
-deixondiment i frisança,
violins, menta, cristall, -
ha arrivat l primer fred.
Ve vestit de sol d'octubre,
fulla trèmul i blau net

Colliré una dàliaque tingui cent pètalscom paperines on cauen les gotesdel rou de la nit,i sopre la pàginales vessaré totesperquè es tornin lletresi pugui fer versosque el cel hagi escrit.me'ls dictarà l'aireamb olor que exhalenles plantes boscanes,la mel de les bresques,fruita i les flors...

Tardor

Copy of La tardor on Prezi

Historia de por

        Un ensurt a mitjanit

Hi havia  una vegada un grup d’amics de 12 anys que els hi agradava molt anar d’excursió. Eren el Joan l’ Anna, l’Aleix i l’Aina

Un dia van decidir anar a l’ermita de Sant Joan, estava en una muntanya al costat de Montblanc. Volien passar tot el dia allí, dormirien a l’ermita i l’endemà marxarien al matí.

Quan van arribar van esmorzar i a l’acabar d’esmorzar van jugar per allí fins que es va fer l’hora de dinar. Van dinar a dintre l’ermita, en una mena de menjador que hi havia.

Després de dinar van anar a veure la cova de Nialó. I també van anar a veure els voltants de l’ermita i van anar a mirar el mirador una bona estona. Començava a pondre’s el sol i van decidir anar a l’ermita a sopar. Van encendre un munt d’espelmes per veure-hi. Van treure els entrepans que tenien a la motxilla i van sopar. Desprès de sopar, el Joan va dir: -Expliquem histories de por!!  -Començo jo!. –Va dir l’Aina emocionada

Desprès d’explicar les històries de por, van anar a preparar les coses per anar a dormir: Els matalassos, els sacs de dormir… i es van ficar el pijama. Després es van ficar a dormir però encara pensaven en les històries que havien explicat

Quan ja es començaven a dormir, van sentir un soroll molt gros, com si hagués caigut alguna cosa a la cuina.

Una mica espantats van baixar amb les espelmes, a veure que havia passat, i baixant per les escales, amb el corrent d’aire se’ls hi van apagar les espelmes, i sort que portaven les llanternes . De sobte  per sota seu, al pis on hi havia la cuina van veure passar una ombra i van córrer amunt, cames ajudeu-me. Van tornar a baixar, però desprès van mirar per aquí i per allà i a la capella van veure les espelmes enceses i ells les havien apagat, i, damunt de l’Altar estava tot molt ben posat, com si algú ho hagués arreglat. Ara si que tenien por de veritat. -Qui ho posat tan bé? – Va murmurar l’Anna.- Per què ho ha fet- Va dir el Joan  QUI???

Van mirar per tot arreu i no trobaven ningú, fins que van sortir a fora escales avall i allí, sota l’ermita hi havia una mena de cova, que feien servir com a magatzem, i hi van veure una mica de claror. -Hi truquem? -Van dir l’Aleix i el Joan alhora.

Van trucar i al trucar la porta es va obrir, allí dintre hi havia un mossèn que al poble de Montblanc el donaven com a desaparegut.  Que fa vostè aquí dalt?

Estic aquí perquè la gent de Montblanc no em venien a visitar i no anaven a  missa. I també vaig pujar aquí d’alt  per cuidar l’ermita també vigilar-la, meditar i resar dins la Capella. Els nens van pensar i van dir: Sap que podríem fer?

Que vostè vingués cap a Montblanc amb nosaltres i nosaltres cada dia et vindríem a visitar, i també vindríem a missa.  Està d’acord?  -Si però amb una condició: Que cada cap de setmana pugeu aquí d’alt a cuidar de l’ermita i cada diumenge, si podeu vingueu  a missa.

D’acord!!! – van dir tots alhora.

I des de aquell dia, van ser mes nens i nenes que cuidaven l’ermita, anaven a missa i visitaven el mossèn. 

                                   I tot això és tan veritat que potser no ha passat

PLUGIM

Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les branques florides
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren amb un lleu tremolor.


Quina pau! Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina les formes,
i l'esguard, fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.

5 regnes

ANIMALS: Són heteròtrofs perque s'alimente d'altres éssers vius o d'elements que en procedeixen.
Exemple: Gos, rata...

VEGETALS: Són autòtrofs perquè  es fabriquen el seu propi aliment amb l'ajuda de la llum del sol.
Exemples: Poma, girasol ...

  

FONGS: Són heteròtrofs perque s'alimentes de  materia organica
Exemples: negret, pabràs...

PROTOCTISTS:  Poden ser heteròtrofs o autòtrofs.
Exemples: Potozous, alges unicèl·lulars... 

MONERES: Poden ser beneficiossos per a la natura o la nostra salut.
Exemples: bacteris....

Camillo Golgi

Camillo Gologi va néixer el 7 de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regió de la Llombardia i actualment a la província de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mèdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pàdua, on es graduà l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtrica del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per l'histologia. El 1872 va començar a treballar en el pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Torí i Siena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia, va arribar a ser degà de la Facultat de Medicina, així com rector.Tot i els escasos mitjans amb els quals comptava va assolir importants resultats amb els seus experiments, entre els quals destaca el mètode de la tintura mitjançant el nitrat de plata, que va suposar una revolució en l'estudi al laboratori dels teixits nerviosos. Emprant aquest mètode, va identificar una classe de cèl·lula nerviosa dotada d'unes extensions, o dendrites, mitjançant les quals es connecten entre si altres cèl·lules nervioses. Aquest descobriment va permetre posteriorment a Heinrich Wilhelm Waldeyer formular la hipòtesi que les cèl·lules nervioses són les unitats estructurals bàsiques del sistema nerviós, hipòtesi que més tard demostraria Santiago Ramón y Cajal. El 1876, després del seu retorn a la Universitat de Pavia, va continuar l'examen de les cèl·lules nervioses, obtenint proves de l'existència d'una xarxa irregular de cavitats o dictiosomes que ocupen un paper essencial en operacions cel·lulars com la construcció de la membrana, l'emmagatzematge de lípids i proteïnes o el transport de partícules al llarg de la membrana plasmàtica. En honor a Golgi aquests dictiosomes s'anomenaren aparell de Golgi. Entre 1885 i 1893 va dedicar les seves investigacions a l'estudi del paludisme, arribant a distingir dues patologies, anomenades paladisme tercià i quartà, provocades per dues espècies diferents d'un mateix protozou paràsit denominat Plasmodium així com la identificació de l'accés febril esdevingut per l'alliberament per part d'aquest organisme d' espores en el flux sanguini.L'any 1906 Golgi fou guanyador amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, conjuntament amb Santiago Ramón i Cajal, pels seus estudis sobre l'estructura del sistema nerviós.Va morir el 21 de gener de 1926 a la seva residència de la ciutat de Pàdua.

Santiago Ramón y Cajal

Va néixer el 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal, provinents de la població aragonesa de Larrés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo (Osca). Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. Cajal es va centrar poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar i el 1874 va ser destinat a Cuba, on es contagià de paludisme i disenteria. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties.
Autoretrat de Ramón y Cajal al seu laboratori de València.L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona.El 1892 va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de la Universitat Central de Madrid. Va assolir que el govern creés l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biològiques on hi va treballar fins al 1922, moment en què passà a realitzar la seva recerca científica a l'Institut Cajal, que mantindria la seva recerca a la seva mort.
El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”.Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre l’estructura i el funcionament del sistema nerviós. Els anomenats reticulistes creien que el teixit nerviós estava format per milers de milions de cèl·lules, unides les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quantitat de prolongacions que en dificultaven l’estudi. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mètode mitjançant el qual, a l’atzar, tan sols una porció molt petita de cèl·lules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc d’aquell embolic de cèl·lules inservible, la tinció de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cèl·lules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tècnica revolucionària, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant això, el descobriment de l’estructura dels sistema nerviós és deguda a Santiago Ramón y Cajal, que en millorar la tinció va revelar que aquest sistema estava constituït per cèl·lules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a través d’espais buits. L’investigador va decidir enfrontar-se, amb la seva teoria antireticulista, als gran científics de l’època, i va trobar en Golgi el més ferm detractor seu. Els treballs de Ramón y Cajal sobre el sistema nerviós van ser reconeguts amb la concessió, el 1906, del premi Nobel de fisiologia i medicina, guardó que va compartir amb Golgi. De tota manera, Golgi va persistir en la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramón y Cajal.Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residència de Madrid.En honor seu s'anomenà el cràter Cajal sobre la superfície de la Lluna.

el llibre que llegeixo

Titol: històries de por
Autora: Angela Somer-bodemburg
Tematica: por